LA REINA MORA

1. Començem

Hem començat a treballar sobre "La reina Mora". Ho fem en parelles. Jo ho he fet amb la Gloria. Hem fet com una "competició" i després d'aixo tenim que fer un treball (com farem cada dia). El joc m'ha semblat una mica díficil i el treball que teniem que fer ens ho va dir despres de fer els visigots i l'An-Àndalus. El que tenim que fer es veure els videos dels dos apartats i fer com una línia del temps que ara et ficaré:


2. Visigots

Qui era Sant Hermenegild? 

Hermenegild va néixer per el any 543 i va el ser un príncep i noble. El i el seu germà, Recaredo eren fills de Leovigildo, rei dels visigots d'España, i de la seva primera esposa, Teodosia. El seu pare els va educar a l'heretgia arriana. No obstant això, Hermenegildo es va casar amb una catòlica, que amb el seu exemple i oracions van convertir el màrtir. El seu pare en assabentar-se d'això es va enfurismar i el va desheretar, i va prendre presoners a la seva esposa i fill. Tot i això, després d'un any van fer les paus. Temps després, la segona esposa de Leovigildo va començar a despertar noves sospites contra Hermenegild, que va ser empresonat a Tarragona acusat d'heretgia; se li oferia la llibertat a condició que es retractés. El màrtir va demanar fervorosament a Déu que l'enfortís en el combat per la fe, va afegir mortificacions voluntàries als seus patiments i es va vestir amb un sac, com els penitents. En negar-se a rebre la comunió de mans d'un bisbe arrià, el seu pare el va fer matar. Hermenegild va rebre la notícia amb gran resignació i el 13 d'abril del 585 dc, Sant Hermenegild va morir instantàniament d'un sol cop de mall.

(Aquest era Sant Hermenegild)

Aquest es el carrer on li van matar  i per recordarlo li van ficar el seu nom al carrer:


3.Al-Ándalus

Les banderes on hi ha el signe de mitja lluna (que significa que la seva religió és musulmana) són:

Algèria: Aquesta bandera està formada per dues meitats, l'esquerra verda i la dreta blanca. Al centre se situa la mitja lluna minvant juntament amb la seva estrella, totes dues de color vermell. El color blanc suposa puresa, mentre que el verd fa referència a l'Islam.







Azerbaidjan: Aquesta bandera està formada per tres franges horitzontals d'igual amplada: blava la superior, vermella la central i verda la inferior. Al centre de la franja vermella apareix la mitja lluna i l'estrella de color blanc, en aquest cas amb vuit puntes. 






Líbia: Aquesta bandera compta amb tres franges horitzontals, sent la central de doble amplada que les altres, igual que passa a la bandera d'España. La superior és vermella, la central negra i la inferior verda. La lluna i estrella se situen al centre de la franja negra en color blanc. 






Malàisia: Aquesta bandera compta amb franges horitzontals de la mateixa mida de color vermell i blanc i al cantó superior esquerre un quadrant de color blau. És on se situa la mitja lluna i l'estrella, totes dues són de color groc.






Mauritània: Aquesta bandera és enterament verda i al centre apareix la lluna en quart creixent encara que amb les banyes cap amunt en una posició intermèdia amb l'estrella de cinc puntes sobre ella, totes dues de color daurat. 







Pakistan: Aquesta bandera és de color verd excepte una franja vertical a l'esquerra de color blanc. Al centre de l'espai verd hi ha la mitja lluna i l'estrella de cinc puntes, totes dues blanques. 







República Àrab Sahrauí democràtica: Aquesta bandera consisteix en tres franges horitzontals de la mateixa mida, la superior negra, la central blanca i la inferior verda. Estan unides per un triangle vermell a l'esquerra. Al centre de la franja blanca apareixen la mitja lluna i l'estrella de color vermell.






Tunísia: Aquesta bandera és totalment vermella excepte per un cercle blanc situat al centre que conté la lluna i l'estrella, totes dues en vermell. 







Turquia: Aquesta bandera és completament vermella i al centre, lleugerament a l'esquerra, s'ubiquen la mitja lluna i l'estrella. 







Comores: Aquesta bandera està composta Amb quatre franges horitzontals de color groc, blanc, vermell i blau de dalt a baix amb un triangle verd a l'esquerra a l'interior del qual es disposa la mitja lluna amb quatre estrelles disposades verticalment entre els dos becs de la mitja lluna, totes elles blanques. 







Singapur: Aquesta bandera està composta per dues franges horitzontals de la mateixa mida, la superior vermella i la inferior blanca. A la franja vermella a l'esquerra hi ha la mitja lluna i cinc estrelles disposades formant un pentàgon.







Turkmenistan: Aquesta bandera té un fons verd amb una franja vermella a l'esquerra que mostra motius representant catifes típiques del país. A més, a la part central del fons verd a la part superior apareix la mitja lluna creixent amb cinc estrelles.







Uzbekistan: Aquesta bandera consta de tres franges horitzontals, la superior blava, la central blanca i la inferior verda. Separen la blava de la blanca i la blanca de la verda dues estretes ratlles vermelles. La lluna minvant apareix a la franja superior blava a l'esquerra.







4. Filosofia 

En aquesta feina vam veure en un video de un conte de un senyor anomenat Avicena. He fet un dibuix representant la historia 

5. Economia

Biografia de Cresques:

Hi han dues opcions un es un link i l'altre es una imatge, lo que passa es que si entres al link et tens que registrar però si veus la imatge es veu una mica borrós perque és una captúra de pantalla


IMATGE:


Cresques també va tenir molta repercussió perquè va fer algunes obres molt conegudes com el Atles Català que es considerada la pesa que va arribar al punt més alt del coneixement cartogràfic de aquella época. He investigat més i he trobat que aquest mapa es troba a la Biblioteca Nacional de França

Cesc ara et deixo una imatge de alguna de la seva obra més important que es el mapa del mar mediterrani.


6. Societat

Avui a Socials hem fet el joc hi anava de la SOCIETAT. El Cesc ens ha dit que busquèssim la població de Al-Àndalus, però que haviem de trobar una grup que no sortia i l'he trobat, eren els ESCLAUS. M'ha sorprés perquè el video tant sols durava uns 50 segons i amb anglès ho explicava tot. 


7. Cultura

BALL DE CAVALLETS I TURCS:

Aquest entremès simbolitza la lluita entre els bàndols turc i cristià en plena època medieval. Els turcs tarragonins barregen influències de guerrers medievals amb la dels corsaris o pirates musulmans que continuaren arribant durant diferents moments a la nostra costa.


REFERÈNCIA HISTÒRICA:

Els nostres cavallets són els més antics dels coneguts a l'àrea catalana. Daten del 1383. Al segle següent ja s'enfronten amb els Turcs i surten fins el 1804 a càrrec de la Confraria dels Pagesos. Recuperats l'any 1990 per l'Esbart Santa Tecla. El ball de Turcs i Cavallets ha estat el motiu del cartell de les Festes de Santa Tecla de 1994 i de la Postal de Festa Major nº7 l'any 1996. 

Ara et ficaré un video de el ball dels turcs i cavallets:


ELS GEGANTS MOROS:
 
Els Gegants Moros no tenen nom, tot i què desde fa anys, s’els hi diuen de sobrenoms en Valatxo i la Maria. Segons persones gitanes d’abans dèien que el Gegant era un retrat d’un gitano tarragoní molt guapo als quals Bernat Verderol s’inspirà en ell. La Geganta per una senyora molt guapa que vivia a la Rambla Nova i s’ajuntava molt amb les Gitanes d’abans de l’època. És un dels dits que sempre s’ha dit desde fa moltissims anys

8. Art:

L'arc àrab de Medina Azahara és un arc àrab, procedent de Còrdova, fet probablement per un esclau alliberat del seu amo (i dic probablement perquè ningú ho sap amb certesa). I actualment l'arc d'àrab està exposat a la Sala I del Museu Diocesà de Tarragona.


Una mica de la seva història: 
L'arc es va encastar a un dels murs del claustre a principis del segle XIX, amb motiu d'una visita real a la ciutat. Va romandre-hi fins al 1989, perquè després va ser traslladat a Barcelona amb motiu de l'exposició Millenum. En tornar a Tarragona va ser encastat de nou, però només durant 3 anys, ja que el 1992 es va traslladar novament amb motiu de l'exposició Pallium. Un cop acabada l'exposició, va ingressar com a peça del Museu Diocesà de Tarragona, on actualment es conserva.


Una mica de com es:
Es tracta d'un arc de ferradura fet amb una peça rectangular d'alabastre blanc, on encara es poden observar algunes restes de policromia. Se sosté sobre dues petites columnes, amb capitells decorades amb fulles. A l'arquivolta es pot llegir una inscripció en àrab que traduït al català diu "En el nom de Déu, benedicció de Déu per al servidor de Déu, Abd al-Rahman, emir dels creients, Déu prolongui la seva vida, pel qual va ordenar fer sota la direcció de Ga'faro, el seu oficial i llibert en tres-cents quaranta-nou (960)". I hi ha 3 elements decoratius addicionals, l'arc presenta una sanefa al voltant, realitzada amb motius vegetals estilitzats, així com una trena a la part superior. El seu estat de conservació és bo.

9. Catalunya:

En aquest treball havíem d'escoltar una llegenda de la coneguda "Reina Mora" (i dic coneguda perquè la mare meva el Cesc gairebé sempre la nomena) i posar on passa la llegenda. I com vaig dir posaré el que va dir el Cesc, de posar el lloc, peròoooooo, alhora en el text després de posar el lloc posaré una miqueta de la llegenda.

El lloc on passa la llegenda és Siurana, que fou el darrer territori musulmà a caure en mans cristianes, després de Lleida i Tortosa. I diu la llegenda (la llegenda de la reina mora, la que vaig dir abans) que al seu castell vivia una reina mora de gran bellesa, anomenada Abdelàzia. Els cristians van assetjar el castell de la reina durant molts anys, fins que finalment el bastió musulmà va caure.

I llavors la reina, com preferia morir abans que caure en mans dels dolents, es va llançar per un precipici amb el cavall. L'animal estava tan espantat que intentant evitar-ho (que no ho aconsegueixo) va deixar la seva empremta marcada a la roca, i com utilitzo tanta força va deixar la seva empremta marcada a la roca del terra. I fins ara, al lloc per on la reina va caure es denomina Salt de la Reina Mora i encara es pot veure l'empremta del cavall.


Aquí és un dels paisatges de Siurana.



Aquí és on va caure i això del terra és on deixo l'empremta el cavall (crec).

Reflexió:

Aquest treball que hem fet dels musulmans no m'ha agradat força però el que no he entès és que el torneig aquell que hem guanayat no conti nota però almenys hi havia un premi. He aprés poques coses, perque amb el joc no m'enterava de res es a dir el treball jo lo que faig es llegir-lo i despès faig copia i pega a l'últim dia perque no se de que van les coses crec que es per el joc que l'unic que fas es competir i no et centres en aprendre. 

Comentarios

  1. llàstima això de l'aplicació de Cresques, potser mirar alguna altra aplicació que fos més fàcil.... ja miurarem

    ResponderEliminar

Publicar un comentario